Aquesta ‘pel·licula’, cutre i ridícula (i ahistòrica…) com és, mostra a les clares un sentiment força extès entre importants sectors de la societat turca, i musulmana en general. Un sentiment fanàtic i conqueridor. Pura propaganda colonitzadora.

1453… De fet, porten menys anys en aquell tros de terra europea que no pas els seus companys que van fugir ‘cames ajudeu-me’ de la península ibèrica.
Si no se’ls para els peus, s’ho creuen. Comença a ser hora de tornar-los a Àsia…

No és sobrer, doncs, recordar això:

“El primer ministre turc, Erdogan Tayyp, va deixar clar que la construcció de mesquites i  l’emigració formen part de l’estratègia d’islamització d’Europa. Va repetir en diverses ocasions un poema turc: “Les mesquites són els nostres barracons, els minarets les nostres baionetes, els fidels els nostres soldats”. L’arquebisbe emèrit de Smirne, Giuseppe Germano Bernardini, va recollir una conversa amb un líder religiós musulmà: “gràcies a les vostres lleis democràtiques us envairem. Gràcies a les vostres lleis religioses, us dominarem”.

Font:
http://vaticaninsider.lastampa.it/en/homepage/world-news/detail/articolo/islam-cristianesimo-christianity-cristianismo-francia-france-7523/ 

Com deia, més que una pel·lícula, uns pastorets ‘quillos’. Vegeu:

immer75@gmail.com