Ninjas

L’Estat del Benestar és el nostre mal. Penseu-hi. No és una qüestió menor.

Què atrau milions de no-europeus a Europa i Amèrica del Nord? L’Estat del Benestar. Per què en plana crisi hi ha molts pocs magrebins (els sud-americans tenen en aquest aspecte un comportament diferent) que tornin al seu país? Per l’Estat del Benestar. Viuen millor aquí sense feina que al seu país, ja que aquí tenen sanitat, educació, ajuts, etc, tot gratuït.

Hi ha un debat cabdal, estratègic, que subjau en la crítica a l’Estat del Benestar. A què respon l’Estat del benestar? Essencialment a una de les dues grans visions que té la Humanitat sobre si mateixa: que tots som iguals. L’altra visió, la nacionalista/tradicionalista (la meva) ve dir que no, que no som iguals, ni entre races ni entre cultures ni entre països. I encara menys, evidentment, entre persones individuals (hi ha gent que des de que neix, encara que tingui la possibilitat d’anar a la Universitat, mai no serà capaç de dirigir una empresa). I a aquí, en aquesta diversitat, rau la bellesa i l’atractiu del Món que hem conegut fins ara. Aquest món que està a punt de desaparèixer, almenys pel que respecta als països europeus a causa del càncer civilitzatori que patim.

La caiguda de l’Estat del Benestar, doncs, és fonamental per a preservar les nostres societats. Si d’alguna manera es fa evident la victòria del socialisme/comunisme és en l’existència de l’Estat del benestar a ‘Occident’ (un terme que no m’agrada gaire, per cert).

Acabar amb l’Estat del benestar no ha de suposar que desapareguin mecanismes de solidaritat i caritat dins d’un col·lectiu (per exemple, entre catalans). Això mai no ha desaparegut, ni en els pitjors episodis de guerra i fam de la nostra història. El que sí que ha de desaparèixer és aquesta alteració de les lleis de la Natura que és l’Estat del Benestar.

Ha calgut una crisi com l’actual per començar a desmontar aquesta construcció d’assistencialisme social pervers. La crisi ens recorda que la realitat és tossuda, i que la història és el camí dels més forts. Qui volia que qualsevol persona es pogués reproduir i tenir tanta descendència com volgués, que l’Estat del benestar els ho pagaria, els del “GRATIS TOTAL”, veuen ara com els menys preparats es moren de gana i clama al cel: “enarbolem la bandera de la lluita de classes contra aquesta evident injusticia!! Tothom ha de poder viure i reproduir-se, perquè tots som iguals!!”.

Molt bé.

Doncs pagues tu la festa, amb els teus diners.